Atemptat de l'Hotel Monbar

Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptat de l'Hotel Monbar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 29′ 23″ N, 1° 28′ 23″ O / 43.489771°N,1.473178°O / 43.489771; -1.473178
Tipustiroteig Modifica el valor a Wikidata
Part deterrorisme a França Modifica el valor a Wikidata
Data25 setembre 1985 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBaiona (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts4 Modifica el valor a Wikidata
Ferits1 Modifica el valor a Wikidata
Armaarma de foc Modifica el valor a Wikidata

L'atemptat de l'Hotel Monbar va ser un atac amb armes de foc perpetrat el 25 de setembre de 1985 pels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) a Baiona,[1][2] Iparralde, prenent com a objectiu quatre membres de l'organització Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Els quatre homes, de qui les forces de seguretat espanyoles sospitaven que eren membres destacats de l'organització, van ser assassinats, i una cinquena persona, aparentment sense connexió amb ETA, va ser ferida durant el tiroteig. Aquest va ser l'atemptat més letal dut a terme pels GAL, i encara que dos dels participants van ser detinguts poc després, les sospites es va dirigir cap a la possible implicació de càrrecs d'alt rang de la policia espanyola.

Aquesta massacre, al costat d'altres accions executades pels GAL, va esdevenir una qüestió d'interès públic durant la campanya electoral de les eleccions generals de 1996, quan un jutjat de l'Audiència Nacional va declarar provat que el ministre de l'Interior, José Barrionuevo, havia proporcionat fons reservats al grup parapolicial de forma irregular. Posteriorment, Barrionuevo i el seu secretari d'Estat per a la Seguretat, Rafael Vera, van ser condemnats a deu anys de presó per autoritzar un segrest i per l'apropiació indeguda de cabals públics per a finançar el terrorisme d'Estat, en un escàndol considerat un dels factors clau de la derrota del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en els comicis generals de 1996.[3] Tanmateix, tant els alts càrrecs del partit com el seu president, Felipe González, van negar el coneixement i la participació en els fets.

  1. «BBC News | Europe | Spain's state-sponsored death squads». [Consulta: 11 gener 2021].
  2. «Payback for Eta in the Pays Basque» (en anglès britànic). [Consulta: 11 gener 2021].
  3. Montero, José Ramón. Politics and Policy in Democratic Spain: No Longer Different? (en anglès). Londres: Frank Cass Publishers, 1999, p. 58. ISBN 0-7146-4910-4. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne