Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 maig 1602 Geisa (Alemanya) |
Mort | 27 novembre 1680 (78 anys) Roma |
Sepultura | Roma |
Confessor reial Frédéric de Hesse-Darmstadt | |
1637 – 1638 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana Gymnasium Theodorianum (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, lingüística, geologia i medicina |
Lloc de treball | Heilbad Heiligenstadt (en) Würzburg |
Ocupació | lingüista, vulcanòleg, geòleg, físic, escriptor, museòleg, historiador, compositor, orientalista, naturalista, teòleg catòlic, professor d'universitat, biòleg, musicòleg, egiptòleg, matemàtic, arqueòleg, teòric musical, inventor, polímata, astrònom, sacerdot catòlic, filòsof |
Activitat | 1617 - 1680 |
Ocupador | Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat de Würzburg |
Alumnes | Gaspar Schott i Gioseffo Petrucci (en) |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Obra | |
Obres destacables
| |
Athanasius Kircher (Geisa, 2 de maig de 1602 - Roma, 28 de novembre de 1680),[1] va ser un jesuïta i investigador interdisciplinari del barroc. Va influir decisivament en els seus contemporanis i en filòsofs com Gottfried Wilhelm Leibniz.
Va ser un Homo universalis que va publicar més de 40 tesis, majoritàriament en l'àmbit de la religió comparada, la geologia i la medicina. Ha estat comparat amb Ruđer Josip Bošković i Leonardo da Vinci per la seva enorme varietat d'interessos, i honorat amb el títol de Mestre dels cent arts.[2]
Va establir una relació entre el llenguatge de l'antic Egipte i l'idioma copte modern, i alguns comentadors el consideren el fundador de l'egiptologia. També va estar fascinat amb la sinologia i va escriure una enciclopèdia de la Xina.
Els treballs de Kircher també inclouen l'estudi de volcans i fòssils en el camp de la geologia. Va ser una de les primeres persones en observar microbis a través d'un microscopi. Va proposar que la plaga era causada per un microorganisme infecciós i va suggerir mesures per prevenir el contagi de la malaltia. També va mostrar interès en la tecnologia i els invents mecànics. Se li atribueixen les invencions del rellotge magnètic, i varis autòmats del primer megàfon. L'invent de la llanterna màgica és, a vegades, atribuïda a Kircher, i encara que no va ser així, sí que va estudiar els principis involucrats en aquesta màquina al seu llibre Ars Magna Lucis et Umbrae.[3]