Espècies químiques | fracció molar |
Diòxid de carboni | 95,32% |
Nitrogen | 2,7% |
Argó | 1,6% |
Oxigen | 0,13% |
Monòxid de carboni | 0,07% |
Vapor d'aigua | 0,03% |
Òxid nítric | 0,013% |
Neó | 2,5 μmol/mol |
Criptó | 300 nmol/mol |
Formaldehid | 130 nmol/mol |
Xenó | |
Ozó | 30 nmol/mol |
Metà | 10,5 nmol/mol |
L'atmosfera de Mart és relativament prima i està composta principalment de diòxid de carboni (95,32%). Hi ha hagut un interès en l'estudi de la seva composició des de la detecció de traces de metà,[1][2] que pot indicar la presència de vida a Mart, però també pot ser produït per un procés geoquímic, l'activitat volcànica o hidrotermal.[3]
La pressió atmosfèrica a la superfície de Mart varia de prop de 30 pascals (0,0044 psi) al cim d'Olympus Mons, a més de 1.155 pascals (0,1675 psi) en les profunditats de Hellas Planitia, amb una pressió mitjana a nivell de superfície de 600 pascals (0,087 psi), en comparació amb la mitjana de la Terra al nivell del mar de 101,3 kilopascals (14,69 psi), i una massa total de 25 teratones, en comparació amb els 5.148 teratones de la Terra. No obstant això, l'alçada d'escala de l'atmosfera és d'uns 11 quilòmetres, una mica superior als 7 quilòmetres de la Terra. L'atmosfera de Mart es compon d'un 95% de diòxid de carboni, 3% de nitrogen, 1,6% d'argó, i conté traces d'oxigen, aigua i metà, amb una massa molar mitjana de 43,34 g/mol.[4][5] L'atmosfera és molt polsosa, donant al cel marcià d'un color marró clar o ataronjat quan es veu de la superfície estant; les dades dels Rovers d'Exploració de Mart indiquen que les partícules de pols suspeses en l'atmosfera són més o menys 1,5 micròmetres de diàmetre.[6]