Atomisme

L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïda per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).^[1][2] Va sorgir a Grècia durant el segle v aC.

Les referències al concepte d'atomisme i els seus àtoms van aparèixer tant a les tradicions filosòfiques a l'antiga Grècia com a l'Índia. Leucip és la figura més antiga el compromís de la qual amb l'atomisme està ben documentat i se li sol acreditar l'invent de l'atomisme.^[3] Ell i altres atomistes grecs antics van teoritzar que la natura consta de dos principis fonamentals: àtom i buit. Els cúmuls de diferents formes, disposicions i posicions donen lloc a les diverses substàncies macroscòpiques del món.^[4][3]

L'àtom és definit com l'element més petit, alhora extens i indivisible, del qual estan fetes totes les coses. Segons l'atomisme mecanicista de Leucip i Demòcrit (segles V i IV aC), els àtoms són unes partícules materials indestructibles, desproveïdes de qualitats, que no es distingeixen entre si més que per la forma i dimensió, i que per les seves diverses combinacions en el buit constituïxen els diferents cossos. La concepció de la natura és absolutament materialista, i explica tots els fenòmens naturals en termes de nombre, forma i grandària dels àtoms. Fins i tot, redueix les propietats sensorials de les coses a les diferències quantitatives dels àtoms. Aquest moviment filosòfic tindrà continuïtat amb la filosofia d'Epicur i Lucreci.^[5]

Els budistes indis, com ara Dharmakirti (fl. c. o VII) i d'altres, van desenvolupar teories distintives de l'atomisme, per exemple, que implicaven àtoms (kalapas) momentanis (instantàniament) que entren i surten de l'existència.

A l'edat mitjana es va desenvolupar aquesta teoria, on les qualitats emergien de combinacions d'àtoms i es podien percebre mitjançant la meditació i una preparació especial de la ment,^[6] atès que formaven part del cosmos amb el qual els humans estaven units amb la seva ànima. Els filòsofs islàmics van heretar parcialment l'atomisme indi.

Les partícules de matèria química per a les quals els químics i altres filòsofs naturals de principis del segle XIX van trobar proves experimentals es pensava que eren indivisibles i, per tant, John Dalton els va donar el nom "àtom", utilitzat durant molt de temps per la filosofia atomista. Encara que la connexió amb l'atomisme històric és en el millor dels casos tènue, les partícules elementals s'han convertit en un anàleg modern dels àtoms filosòfics.

L'atomisme modern és la base de la ciència química i física contemporànies. Estudia les propietats de la matèria, que són objectives i experimentables i es poden deduir del moviment dels àtoms en determinades condicions. Descartes va ser un dels principals defensors d'aquesta teoria, que feia extensible a un mecanicisme general del món físic. La teoria atòmica del segle XIX estudia les propietats dels àtoms amb les noves eines científiques.