Els voluminosos grups substituents impedeixen la rotació de l'enllaç C–C entre els anells de benzè d'aquests atropoisòmers de l'àcid 6,6’-dinitro-2,2’-difènic.
L'atropoisomeria és un tipus d'isomeria òptica causada per la restricció de la rotació lliure dels grups que integren la molècula.[1] Les molècules que presenten atropoisomeria s'anomenen atropoisòmers.
L'atropoisomerisme fou observat per primer cop el 1922 per George H. Christie i James Kenner a l'àcid 6,6’-dinitro-2,2’-difènic.[2] El 1933 el químic germano-austríac Richard Kuhn (1900–1967), Premi Nobel de Química del 1938, encunyà el terme «atropoisomeria»,[3] que és un mot compost del prefix «a–», que prové del grec ἀ– a–, que significa «no», «sense»;[4] la forma prefixada «tropo–», que prové del grec τρόπος trópos, que vol dir «gir, volta»;[5] i del terme «isomeria», qualitat dels compostos que tenen la mateixa fórmula molecular però diferents propietats físiques o químiques.
L'atropoisomeria es pot produir, per exemple, en el cas de bifenils substituïts (o altres compostos bisaromàtics) amb grans grups a les posicions orto dels anells. Com a resultat de les grans barreres energètiques entre les diferents conformacions, els atropoisòmers s'interconverteixen prou lentament (per definició, amb una semivida > 1000 s) perquè es puguin aïllar fàcilment.[6]
↑«Atropoisomeria». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 desembre 2022].