August von Galen

Beat
August von Galen

Biografia
Naixement	Clemens August Graf von Galen 16 març 1878 Dinklage (Alemanya)
Mort	22 març 1946 (68 anys) Münster (Alemanya)
Causa de mort	peritonitis
Sepultura	Catedral de Münster
Bisbe de Münster
5 de setembre de 1933 – 22 de març de 1946
← Johannes Poggenburg Michael Keller →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Friburg
Activitat
Lloc de treball	Münster Berlín
Ocupació	bisbe catòlic (1933–), sacerdot catòlic (1904–), militant de la resistència, autor
Membre de	Mündener Convent forstakademischer Verbindungen (en)
Moviment	Antifeixisme
Consagració	28 d'octubre de 1933 per Karl Joseph Schulte
Proclamació cardenalícia	21 de febrer de 1946 per Papa Pius XII Cardenal prevere de la San Bernardo alle Terme
Enaltiment
beat
Festivitat	22 de març
Altres
Títol	Comte
Família	Von Galen (en)
Pares	Ferdinand Heribert von Galen   i Elisabeth Gräfin von Spee
Germans	August Graf von Galen
Nec laudibus nec timore (Res per recompenses ni per por)[1]
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Cardenal 18 febrer 1946 – Bisbe de Münster 5 setembre 1933 – ← Johannes Poggenburg – Michael Keller → Diòcesi: bisbat de Münster

El beat Clemens August Graf von Galen (16 de març de 1878 - 22 de març de 1946) va ser un comte alemany, bisbe de Münster i cardenal de l'Església catòlica romana. Durant la Segona Guerra Mundial, von Galen va liderar la protesta catòlica contra l'eutanàsia nazi i va denunciar la improcedència de la Gestapo i la persecució de l'Església. Va ser creat cardenal pel papa Pius XII el 1946. Va ser beatificat pel papa Benet XVI el 2005.

Nascut en l'aristocràcia alemanya, von Galen va rebre una part de la seva educació a Àustria amb els jesuïtes a l'escola Stella Matutina a la ciutat de Feldkirch, a la frontera austríaca amb Suïssa i Liechtenstein. Després de la seva ordenació, va treballar a Berlín a la parròquia de Saint Matthias. Li desagradava intensament els valors liberals de la República de Weimar i s'oposava a l'individualisme, el socialisme i la democràcia. Després de servir a les parròquies de Berlín des del 1906 fins al 1929, es va convertir en pastor de l'església de Sant Lamberti de Münster, on va destacar pel seu conservadorisme polític. Un acèrrim nacionalista i patriota alemany, va considerar que el Tractat de Versalles era injust i veia el bolxevisme com una amenaça per a Alemanya i l'Església. Va defensar la teoria de la punyalada per l'esquena: que l'exèrcit alemany va ser derrotat el 1918 només perquè havia estat soscavat per elements derrotistes en el front. Va expressar la seva oposició a la modernitat en el seu llibre Die Pest des Laizismus und ihre Erscheinungsformen («La pesta del laïcisme i les seves formes d'expressió») (1932).^[2]

Von Galen va començar a criticar el moviment de Hitler el 1934. Va condemnar l' adoració nazi de la raça en una carta pastoral el 29 de gener de 1934. Va assumir la responsabilitat de publicar una col·lecció d'assajos que criticaven l'ideòleg nazi Alfred Rosenberg i defensaven els ensenyaments de l'Església catòlica. Va ser un crític franc de certes polítiques nazis i va ajudar a redactar l'encíclica anti-nazi del Papa Pius XI del 1937 Mit brennender Sorge. El 1941, va pronunciar tres sermons en els quals va denunciar la detenció dels jesuïtes, la confiscació de la propietat de l'església, els atacs a l'Església i, en tercer lloc, l'assassinat d'invalids aprovats per l'estat.^[3][4] Els sermons van ser distribuïts il·legalment en paper, inspirant alguns grups de resistència alemanya, incloent la Rosa Blanca.

L'oposició selectiva del bisbe von Galen a elements del nacionalsocialisme mai no va ser solidària amb grups exclosos com els jueus, i, mentre parlava contra el projecte d'eutanàsia, es va quedar en silenci sobre els problemes igualment importants de trasllats, deportacions i assassinats massius de jueus. Temia que els catòlics alemanys estiguessin relegats a un estatus de segona categoria a l'Alemanya de Hitler i cregués que Hitler faltava el punt que l'Església Catòlica i l'Estat podrien alinear-se contra el seu enemic comú, tal com ho veia, el judeo-bolxevisme. Von Galen creia que Alemanya era l'últim baluard contra la propagació del bolxevisme sense ànim de Déu. Parts dels sermons que va fer el 1943 van ser utilitzats pels nazis per ajudar a l'enrolament d'homes holandesos per unir-se voluntàriament a les SS.^[5]