Augustin Jean Fresnel

Plantilla:Infotaula personaAugustin Jean Fresnel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1788 Modifica el valor a Wikidata
Broglie (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1827 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Ville-d'Avray (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
ResidènciaFrança Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Polytechnique (1804–1806)
Lycée Malherbe
École des ponts ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns
Activitat
Camp de treballÒptica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic francès
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
MareAugustine Mérimée Modifica el valor a Wikidata
GermansFulgence Fresnel Modifica el valor a Wikidata
ParentsJean François Léonor Mérimée, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 44170799 Modifica el valor a Wikidata

Augustin Jean Fresnel (Broglie, Eure, 10 de maig del 1788 - Ville-d'Avray, 14 de juliol del 1827)[1][2] fou un físic francès. Fundador de l'òptica moderna, proposà una explicació de tots els fenòmens òptics basant-se en la teoria ondulatòria de la llum.[3] Conegut per inventar la lent de Fresnel catadiòptrica (reflectiva/refractiva) i per ser pioner en l'ús de lents escalonades per ampliar la visibilitat dels fars, salvant innombrables vides al mar.

La lent escalonada diòptrica (purament refractiva) més senzilla, proposada per primera vegada pel comte Buffon[4] i reinventat independentment per Fresnel, s'utilitza en les lupes de pantalla i en lents de condensador per a retroprojectors.

En expressar el principi d'ones secundàries de Huygens i el principi d’interferència òptica de Young en termes quantitatius, i suposant que els colors simples consisteixen en ones sinusoïdals, Fresnel va donar la primera explicació satisfactòria de la difracció per vores rectes, inclosa la primera explicació satisfactòria basada en ones. de propagació rectilínia.[5] Part del seu argument era una prova que l'addició de funcions sinusoïdals de la mateixa freqüència però de fases diferents és anàloga a l'addició de forces amb diferents direccions. Suposant a més que les ones de llum són purament transversals, Fresnel va explicar la naturalesa de la polarització, el mecanisme de polarització cromàtica i els coeficients de transmissió i reflexió a la interfície entre dos medis isòtrops transparents. Aleshores, generalitzant la relació direcció-velocitat-polarització de la calcita, va explicar les direccions i polaritzacions dels raigs refractats en cristalls doblement refractius de la classe biaxial (aquells per als quals els fronts d'ona secundaris de Huygens no són axisimètrics). El període entre la primera publicació de la seva hipòtesi d'ona transversal pura i la presentació de la seva primera solució correcta al problema biaxial va ser inferior a un any.

Més tard, va encunyar els termes polarització lineal, polarització circular i polarització el·líptica, va explicar com la rotació òptica es podia entendre com una diferència de velocitats de propagació per a les dues direccions de la polarització circular i (en permetre que el coeficient de reflexió fos complex) va tenir en compte el canvi de polarització a causa de la reflexió interna total, tal com s'explota en el rombe de Fresnel. Els defensors de la teoria corpuscular establerta no podien igualar les seves explicacions quantitatives de tants fenòmens amb tan pocs supòsits.

Fresnel va tenir una batalla de tota la vida amb la tuberculosi, a la qual va sucumbir als 39 anys. Encara que no es va convertir en una celebritat pública durant la seva vida, va viure el temps suficient per rebre el reconeixement degut dels seus companys, inclosa (al seu llit de mort) la medalla Rumford de la Royal Society de Londres, i el seu nom és omnipresent en la terminologia moderna d'òptica i ones. Després que la teoria ondulatòria de la llum fos subsumida per la teoria electromagnètica de Maxwell a la dècada de 1860, es va desviar certa atenció de la magnitud de la contribució de Fresnel. En el període comprès entre la unificació de l'òptica física de Fresnel i la unificació més àmplia de Maxwell, una autoritat contemporània, Humphrey Lloyd, va descriure la teoria de les ones transversals de Fresnel com el teixit més noble que mai ha adornat el domini de la ciència física, excepte el sistema de l'univers de Newton.[6]

  1. «Augustin Jean Fresnel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Asimov, Isaac. «Fresnel, Augustin Jean». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 249. ISBN 8429270043. 
  3. Darrigol, 2012, pàgines  220–223.
  4. Chisholm, Hugh, ed. (1911), "Lighthouse" , Encyclopædia Britannica, vol. 16 (11th ed.), Cambridge University Press, pàgines 627–651
  5. Darrigol, 2012, p. 205.
  6. Humphrey Lloyd. Lectures on the wave-theory of light (en english), 1841. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne