Aureliano in Palmira

Aureliano in Palmira

L'última mirada a Palmira Zenòbia, pintura de Herbert Schmalz pintura de Herbert Schmalz
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Felice Romani
Llengua original	Italià
Basat en	Zenobia in Palmira (1789) de Gaetano Sertor
Creació	1813
Data de publicació	segle XIX
Gènere	dramma serio
Parts	Dos
Personatges	Aureliano, emperador de Roma (tenor) - Luigi Mari Zenobia, reina de Palmira, amante d'Arsace (soprano) - Lorenza Correa Arsace, príncep di Pèrsia (contralto) - Giovanni Battista Velluti Publia, filla de Valeriano, amant secreta d'Arsace (mezzosoprano) - Luigia Sorrentini Oraspe, general de Palmira, (tenor) - Gaetano Pozzi Licinio, tribú (baix) - Pietro Vasoli Gran Sacerdote d'Iside (basso) - Vincenzo Botticelli Sacerdots, damisel·les Cor de guerrers i pastors
Instrumentació	Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots Dues trompes, dues trompetes, trombó Timbales, bombo Corda Per als recitatius: piano (violoncel i contrabaix ad líbitum)
Estrena
Estrena	26 de desembre de 1813
Escenari	Teatro alla Scala de Milà,
Director musical	Alessandro Rolla
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	12 d'agost de 1822, al Teatre de la Santa Creu

Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià en el qual el llibretista només s'acreditava amb les inicials "G.F.R." El llibret s'ha atribuït generalment a Felice Romani,^[1][2] però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.^[3][4]. La història es basa en el llibret de Gaetano Sertor per a l'òpera Zenobia in Palmira (1789) i se centra en la rivalitat entre l'emperador romà Aurelià i príncep Arsàcides de Pèrsia sobre la bella Zenòbia, reina de Palmira. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 26 de desembre de 1813.

La història es basa en el llibret de Gaetano Sertor per a l'òpera Zenobia di Palmira de Pasquale Anfossi de 1789 i se centra en la rivalitat entre l'emperador romà Aurelià i el príncep Arsace de Pèrsia per la bella Zenòbia, reina de Palmira.

El duet de l'acte 1 entre Zenobia i Arsace, "Se tu m'ami, o mia regina" (Si m'estimes, oh meva reina), va ser molt admirat per Stendhal. Encara que mai havia vist una interpretació completa d'Aureliano a Palmira, va escoltar el duet en un concert a París i va qualificar la seva música de "sublim" i un dels millors duets que Rossini havia escrit.^[a] Altres músiques d'aquesta òpera, especialment l'obertura, van ser posteriorment reutilitzades per Rossini a Elisabetta, regina d'Inghilterra i a El barber de Sevilla.^[5]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.