Un BMP-1 de les Forces Armades d'Ucraïna en un entrenament de guerra urbana durant l'exercici internacional Rapid Trident, l'any 2021. | |
Característiques generals | |
---|---|
Tipus | Vehicle de combat d'infanteria |
País d'origen | Unió Soviètica |
Any | 1969 |
Dimensions | |
Pes | 13,9 t |
Amplada | 2,94 m |
Longitud | 6,74 m |
Altura total | 1,92 m |
Altura del terra | 0,37 m |
Tripulació | 2 (Conductor i artiller) |
Tropa transportada | 9 soldats[1] |
Especificacions | |
Motor | UTD-20 |
Tipus de motor | Motor dièsel en V de 15,8 L i 6 cilindres amb injecció directa refrigerat per aigua |
Potència màxima | 300 CV a 2.600 rpm |
Transmissió | Embragatge hidràulic, engranatge epicicloïdal, direcció hidràulica |
Suspensió | Barres de torsió amb amortidors a la primera i sisena roda |
Pressió sobre terreny | 0,602-0,614 kg/m²[2] |
Rati potència/pes | 21,6 CV/t[1] |
Prestacions | |
Vel. carretera | 80 km/h |
Vel. camp a través | 40 km/h |
Vel. a l'aigua | 7 km/h |
Autonomia carretera | 600-550 km[2] |
Combustible | 460 L |
Consum | 90 L per 100 km[1] |
Armament | |
Primari | Canó de baixa velocitat 2A28 Grom de 73 mm (40 projectils) |
Secundari | Metralladora coaxial PKT (2.000 cartutxos) i 4 míssils antitancs 9M14M Malyutka |
Elevació | -4º fins a +33º[1] |
Blindatge i defenses | |
Blindatge en buc | 33-6 mm d'acer soldat |
NBQ (Nuc-Biol-Quím) | Sí |
El BMP-1, de les sigles БМП-1 del rus Boyevaya Mashina Pekhoty, és un vehicle de combat d'infanteria d'origen soviètic. Dissenyat durant la dècada dels 60, per avançar al ritme dels T-62 i donar suport en combat a un escamot, el BMP-1 esdevindria una de les innovacions més grans del segle en tàctiques d'infanteria proveint els soldats de mobilitat, protecció i potència de foc i establint el concepte de vehicle de combat d'infanteria.[3]
L'encàrrec del BMP-1 va aparèixer al final de la dècada dels 50, en plena Guerra Freda, per facilitar la dispersió i supervivència de les tropes en cas de guerra nuclear. A causa del seu elevat cost, el desplegament, inicialment, es va restringir a les zones frontereres amb l'OTAN, mentre que la resta de divisions d'infanteria mecanitzada empraven BTR-60PB. Durant els anys 80, després de comprovar-ne l'efectivitat, l'Exèrcit Roig en fabricaria més de 20.000 unitats i dotaria totes les divisions d'un regiment equipat amb BMPs per cada dos equipats amb BTRs.[4]
El bateig de foc del BMP-1 seria a la Guerra del Yom Kippur, a partir de les lliçons apreses es dissenyaria la versió posterior, el BMP-2. Durant la Guerra afganosoviètica, el 1979, demostraria ser adequat, tot i comprovar-se'n els principals defectes en guerra asimètrica: l'escàs blindatge lateral i poca elevació del canó, mancances que aprofitaven els mujahidins en emboscades des de dalt de muntanyes. També seria àmpliament usat pels iraquians, durant la Guerra Iran-Iraq, i posteriorment durant la Primera i Segona Guerra del Golf, on l'aviació i tancs estatunidencs en demostrarien la seva vulnerabilitat a impactes directes, que tendien a provocar incendis catastròfics per la proximitat entre combustible i munició.[5] Les altes xifres d'exportació a països amb pocs recursos fa que continuï en servei a múltiples conflictes en grans quantitats, tot i haver estat retirat dels arsenals més moderns.[6] [7]