El baby boom, als territoris de llengua catalana, és com es coneix un pic de natalitat d'aquest país a la història contemporània, a Espanya durant els anys 60 i principis dels 70. La delimitació formal d'aquest període és una convenció, que pot considerar-se arbitrària. A Espanya s'accepta que va des de l'any 1958 fins al 1977. Per extensió s'anomena generació del baby-boom als individus nascuts durant aquests anys. Coincideix a Espanya amb l'anomenada "generació X", per l'època en què han nascut.[1][2][3]
És una expressió en anglès que literalment significa "explosió de naixements" va sorgir per definir el període amb un extraordinari nombre de naixements ocorregut després de la Segona Guerra Mundial a països del món occidental implicats en aquesta guerra, com els Estats Units, Canadà, Austràlia o Noruega. Altres països europeus, com Àustria, Suècia i França el van tenir també, però de manera menys concentrada i amb menys intensitat. Per exemple, en aquest darrer país va durar fins als anys 60. A Espanya, el baby-boom no va ser tan pronunciat com en altres països i va ocórrer més tard.[2]
A Espanya, els naixements van ser també molt nombrosos, de manera progressiva, als anys anteriors al baby-boom, de manera que no va haver una transició abrupta. Als anys del baby-boom, cada any naixien més de 650.000 persones, sumant un total de prop de catorze milions en tot el període. És a dir, que en aquests prop de vint anys van néixer més del doble de persones que als vint anys anteriors i més del quàdruple dels vint anys posteriors (la generació dels "mil·lennials" o "generació Y"). Amb l'arribada de la democràcia, va haver una caiguda abrupta de la natalitat.[1][2][3]