Back عصوية جمرية Arabic عصويه جمريه ARZ Qarayara çöpü Azerbaijani Bacillus anthracis Bulgarian Bacillus anthracis Czech Bacillus anthracis Danish Bacillus anthracis German Βάκιλλος του άνθρακα Greek Bacillus anthracis English Bacillus anthracis Spanish
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | carboncle |
| Tinció de Gram | Grampositiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Bacillota |
| Classe | Bacilli |
| Ordre | Caryophanales |
| Família | Bacillaceae |
| Gènere | Bacillus |
| Espècie | Bacillus anthracis |
.svg){kind=icon}
Bacillus anthracis és un bacteri grampositiu i en forma de bacil que causa el carboncle o àntrax maligne,[1] una malaltia mortal per al bestiar i, ocasionalment, per als humans. La seva infecció és un tipus de zoonosi, ja que es transmet dels animals als humans.[2]
Va ser descobert pel metge alemany Robert Koch el 1876 i es va convertir en el primer bacteri en demostrar-se experimentalment que era patogen. El descobriment també va ser la primera evidència científica de la teoria microbiana de les malalties.[3]
El nom específic de l'espècie, anthracis, prové del grec anthrakis (ἄνθραξ), 'carbó', i es refereix al carboncle cutani, la malaltia humana més comuna produïda pel bacteri, on es formen lesions negres a la pell. La inhalació de les espores, però, pot causar el carboncle pulmonar, una greu malaltia que pot ser mortal perquè ja que des dels pulmons els bacteris poden difondre's a tot el cos, on causa dany mitjançant la toxina que produeix, formada per tres proteïnes codificades per un plasmidi.[4] La infecció per Bacillus anthracis també causa malaltia (carboncle bacteridià) en animals com vaques, ovelles i cabres que poden ser font de contagi per als humans.[5]
- ↑ Què cal saber? Fitxes lexicogràfiques de la Societat Catalana de Biologia 1-250, p. 93.
- ↑ Spencer, R. C. «Bacillus anthracis» (en anglès). Journal of Clinical Pathology, 56, 3, 01-03-2003, pàg. 182–187. DOI: 10.1136/jcp.56.3.182. ISSN: 0021-9746. PMC: PMC1769905. PMID: 12610093.
- ↑ Blevins, Steve M.; Bronze, Michael S. «Robert Koch and the ‘golden age’ of bacteriology». International Journal of Infectious Diseases, 14, 9, 9-2010, pàg. e744–e751. DOI: 10.1016/j.ijid.2009.12.003. ISSN: 1201-9712.
- ↑ Schaechter, Moselio; Ingraham, John L.; Neidhardt, Frederick C. Microorganismes. Barcelona: Reverté, 2008, p. 451-452. ISBN 978-84-291-1860-5 [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ Madigan M, Martinko J (editors).. Brock Biology of Microorganisms. 11a ed.. Prentice Hall, 2005. ISBN 0-13-144329-1.