| ||||
| Tipus | badia indret  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Ràpita (Montsià) i Amposta (Montsià) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 2.200 ha | |||
_-_1.jpg)
La Badia dels Alfacs o els Alfacs és una terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l'Ebre, compresa entre la Ràpita (Montsià) i la desembocadura de l'Ebre. Està coberta, en gran part, de joncars i d'estanys o albuferes. Antigament era un banc de sorra, conegut amb el nom de «l'Alfac», que, acrescut pels al·luvions aportats per un dels braços de l'Ebre que desembocava en aquest indret (la boca de l'Alfac), convertí l'antic Port Fangós en una albufera. Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l'istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs.
La boca d'aquest port s'allarga des de la punta de la Senieta, al sud de la Ràpita, i la punta del Galatxo, a l'extrem de la Banya. És un dels ports naturals més segurs de la costa catalana per a embarcacions que no calin més de 6 m. La costa interior del port pertany als municipis de la Ràpita i d'Amposta. Al primer, el sector meridional, que correspon a la costa de dins de la Banya (on, més a l'est de la punta de Palma Marina, es troben les Salines de la Ràpita i llur moll) i a la platja interior del Trabucador, i, a la banda de terra ferma, el sector entre la boca del port i la gola Vella. A Amposta pertany la resta de la banda septentrional, compresa entre la gola Vella i el racó dels Alfacs; al centre d'aquest sector es troba la torre de Sant Joan, antiga torre de guaita i de defensa contra els pirates.