Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 desembre 1938 (86 anys) Teheran (Iran) |
Formació | Universitat de Teheran |
Activitat | |
Camp de treball | Escriptura |
Ocupació | director de cinema, historiador, escriptor, traductor, assagista, escriptor de literatura infantil, professor d'universitat, dramaturg, muntador, director de teatre, guionista, realitzador |
Activitat | 1962 - |
Ocupador | Universitat Stanford Universitat de Teheran |
Família | |
Cònjuge | Mozhdeh Shamsai |
Fills | Niloofar Beyzaie |
Lloc web | beyzaie.sites.stanford.edu |
Bahrām Beyzāie (persa: بهرام بیضائی, Teheran, 26 de desembre de 1938) és un aclamat dramaturg,[1] director de cinema, director de teatre, guionista i editor de cinema iranià.[2][3]
Bahram Beizai és fill del poeta Ne'matallah Beyzai (més conegut pel seu pseudònim literari Zokā'i). Adib Beizai, reconegut com un dels poetes més prolífics del segle XX a l'Iran, és l'oncle patern de Beizai. El seu avi patern, Mirzā Mohammad-Rezā Ārāni (Ebn Ruh), i el seu besavi patern, el mul·là Mohammad-Faqih Ārāni (Ruh'ol-Amin), també van ser destacats poetes.[4]
Malgrat el seu començament una mica tardà al cinema, Beizai és considerat sovint com el pioner d'una generació de cineastes l'obra de les quals es descriu com la nova ona del cinema iranià. La seva pel·lícula Bashu, gharibeye koochak (1986) va ser votada com la millor pel·lícula iraniana de tots els temps al novembre de 1999 per una revista persa especialitzada anomenada Picture World, on prop de 150 crítics i professionals iranians van donar el seu vot. No obstant això, fins i tot abans del començament de la seva carrera cinematogràfica en 1970, Beizai ja era un dramaturg de renom, així com un important historiador del teatre, sent fins i tot considerat com el major dramaturg de la llengua persa i rebent la denominació del «Shakespeare de Pèrsia».[5]
Des de 2010, Beizai ha viscut i ensenyat en la Universitat Stanford, als Estats Units.[6]