Les bandes de Mach poden definir-se com un fenomen òptic psicofisiològic que realça les vores d'una imatge.[1] Es tracta d'una il·lusió òptica que parteix d'una imatge amb dues bandes, una il·luminada i l'altra fosca, separades per una estreta banda central acolorida amb un gradient d'il·luminat a fosc. L'ull humà percep dues estretes bandes de diferent lluminositat, que no estan presents en la imatge vertadera, a cada costat del gradient. Aquesta il·lusió es denomina així a causa de Ernst Mach.
El sorgiment d'aquestes fines bandes negres (Mach negatiu) i blanques (Mach positiu), en àrees adjacents amb densitats diferents, es perceb de formes diferents en funció dels observadors. Els factors que influeixen en aquesta percepció són el contorn de l'estructura observada (essent l'ull humà més sensible als estímuls lluminosos provinents d'estructures corbes, de manera que aquestes produiran un major efecte de Mach, i no tant les d'angles rectes) i la seva densitat òptica relativa respecte de la interfase del seu entorn (essent necessària la diferència de lluminositat en una interfase ben definida perquè el contrast sigui suficient, però no excessiu, i es generi aquest efecte).[1]