Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | 60.000 - 80.000 |
Llengua | Kinyarwanda |
Grups relacionats | Tutsi |
Geografia | |
Estat | República Democràtica del Congo |
Regions amb poblacions significatives | |
R.D. del Congo |
Els banyamulenge, també anomenats "tutsis congolesos", és un terme històric en referència a l'ètnia tutsi concentrada a l'altiplà de Kivu del Sud, a la zona oriental de la República Democràtica del Congo, prop del trifini amb Burundi, Congo i Ruanda.
Els banyamulenge formen una minoria de la població de Kivu del Sud. Grups ètnics rivals en la dècada de 1990 afirmaven que els banyamulengue no sumaven més de 35.000, mentre que els simpatitzants afirmen que els banyamulenge superen fins a deu vegades aquest nombre. La població banyamulengue a principis del segle XXI s'estima entre 50.000 i 70.000 per René Lemarchand[1] o per Gérard Prunier al voltant de 60.000–80.000, xifra al voltant del 3-4 per cent de la població total provincial.[2][3]
Lemarchand assenyala que el grup representa "un cas únic d'etnogènesi". Els banyamulenge de Kivu Sud són culturalment i socialment diferents dels tutsis de Kivu del Nord i dels Tutsi que van fugir a Kivu del Sud en la revolució ruandesa de 1959-1962. La majoria dels banyamulenge parlen kinyarwanda, i tenen un dialecte que és una forma diferent d'altres grups de parla kinyarwanda.[1] La posició política i social ambigua dels banyamulenge ha estat un punt de contenció a la província. Els banyamulenge van tenir un paper clau en les tensions durant la Primera Guerra del Congo de 1996-97 i en la Segona Guerra del Congo de 1998-2003.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Prunier51-52