Back باربرا كروغر Arabic Барбара Крюгер Bulgarian Barbara Krugerová Czech Barbara Kruger Welsh Barbara Kruger Danish Barbara Kruger German Barbara Kruger English Barbara Kruger Spanish Barbara Kruger Basque Barbara Kruger Finnish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 gener 1945  (80 anys)Newark (Nova Jersey) | ||
| Altres noms | Ḳruger, Barbara | ||
| Grup ètnic | Blancs americans | ||
| Formació | Universitat de Syracuse Parsons The New School for Design Weequahic High School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Fotografia, arts visuals i disseny | ||
| Lloc de treball | Siena Los Angeles Nova York | ||
| Ocupació | pintora, dissenyadora, collagista, artista d'instal·lacions, artista conceptual, fotògrafa, artista visual, artista | ||
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a San Diego (2021–2004) Universitat de Califòrnia a Los Angeles | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Collage, cartell, Instal·lació i videoart | ||
| Moviment | Art feminista, art conceptual i art contemporani | ||
| Representada per | Mary Boone Gallery i Galeria Skarstedt | ||
| Participà en | |||
| 12 juny 1987 | documenta 8 | ||
| 19 juny 1982 | documenta 7 |
||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
Barbara Kruger és una artista conceptual nascuda el 26 de gener de 1945 a Newark (Nova Jersey).[1] És una artista apropiacionista que fa servir la imatge i la llengua per fer una crítica social.[2]
És descrita com una artista multidisciplinària. A més del treball artístic, escriu critiques (principalment televisió, música, pel·lícules i cultura) i és a professora a l'Institut d'Art de Califòrnia, a l'Institut d'art de Chicago i a la Universitat de Califòrnia.
Ha creat objectes fotogràfics i collages en paper, vinil, gravats, obres multimedia, instal·lacions i escultures, sovint amb un aspecte provocatiu, i sempre amb elements textuals.[3] Lluita contra el masclisme i el consumisme, que fa anys que lideren la nostra societat, i parla sobre el desig i la identitat de les persones.[4] Parodia, per exemple el famós Cogito, ergo sum de René Descartes amb I shop, therefore I am (‘Compro, per tant soc’), obra de 1987.[3] Veu les paraules com una part integral de l'obra, i no pas com una explicació de l'obra.[5]
- ↑ «Barbara Kruger, Ad Industry Heroine» (en anglès). Slate, 19-07-2000. ISSN: 1091-2339.
- ↑ «Barbara Kruger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Blythe, Finn «Barbara Kruger: The legendary US artist who always speaks her mind [Barbara Kruger, l'artista nord-americana legendària que sempre diu el que pensa]» (en anglès). Hero, 27-01-2021 [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ Reig Collado, Lia. «Untitled (La revolució artística de Barbara Kruger)». Universitat de Barcelona, 24-04-2023. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesadomaca