En física nuclear, la barrera de Coulomb entre dos nuclis atòmics que interactuen resulta de la competència entre dues forces: la força de repulsió electroestàtica entre protons (segons la llei de Coulomb), que és de llarg abast (teòricament fins a l'infinit), i la força nuclear entre nucleons (neutrons i protons), que és fortament atractiva però a curt abast (de l'ordre d'un femtòmetre). Aquesta barrera determina les propietats dels processos de fusió i fissió dels nuclis atòmics.[1]
Aquesta noció va prendre forma a la dècada de 1930, amb el treball de George Gamow sobre la radioactivitat alfa, després amb els descobriments experimentals de la fissió espontània i la fissió induïda dels nuclis atòmics.[2]