Un barret tou o un bolet[1] és qualsevol barret fet de material tou de manera que permeti donar forma a la copa, mentre que l'ala tendeix a caure en forma d'onades, tant més pronunciades com més ampla sigui l'ala. El material tradicionalment ha estat el feltre; a partir del segle xx també pot ser de roba. El català barret tou equival a l'anglès squash hat o soft hat, castellà sombrero flexible, francès chapeau chapeau mou, italià cappello floscio, portuguès chapéu mole o chapéu desabado, etc.[2] S'oposa al barret fort, de material més rígid.[3] Durant molt de temps a l'època en què tothom portava barret, era el tipus més corrent a la temporada freda, l'estiu es portava més aviat el barret de palla o el canotier. Els models forts eren reservats als senyors d'alta categoria social o esdeveniments especials.[4]
Convé puntualitzar que el concepte de barret tou s'encavalca sovint amb altres tipus,[5] sense ser-hi idèntic:
El barret tou ha estat popular com a lligadura masculina en diversos períodes. Forma part de la iconografia tòpica de la bohèmia de la Belle Époque; el seu aire de descurança ressaltava simbòlicament la rebel·lia de la intel·lectualitat contra la rigidesa social simbolitzada pels barrets rígids i immaculats de la gent benpensant. Encara avui és una lligadura que dona aire informal, de descurada elegància. D'altra banda, el barret tou d'ala ampla, copa en punta i color negre s'associa a la imatge tòpica del mag i de la bruixa, potser a través de la tradició iconogràfica anglosaxona.
A voltes es considera el borsalino un tipus de barret tou. Un tipus peculiar de barret tou és el barret de cowboy.