Biografia | |
---|---|
Grup ètnic | Hebreus |
Activitat | |
Professors | Jeremies |
Alumnes | Esdres |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Pare | Neriah |
Germans | Seraiah ben Neriah |
Baruc ben Neria (en hebreu: ברוך בן נריה) o simplement Baruc (que significa 'Beneït') va ser un deixeble i company del profeta Jeremies, un dels quatre profetes majors de l'Antic Testament. Era d'una família molt il·lustre i tenia un gran coneixement de la llengua nacional.[1] Tenia un germà anomenat Seraies que, amb Sedecies, l'últim rei de Judà, va anar a Babilònia l'any quart del seu regnat.[2]
Formava part de la tribu de Judà, i es va convertir en l'escriba del profeta Jeremies. Va escriure la primera i la segona part de les seves profecies tal com li van ser dictades, cap a l'any 606 aC.[3]
Va ser portat amb Jeremies a Tafnis a Egipte després de l'assassinat del governador Guedalià, que havia estat nomenat pel càrrec quan Nabucodonosor II va ocupar Jerusalem l'any 586 aC.[4]
Després de la mort de Jeremies, es va unir als jueus captius a Babilònia. L'any 582 aC, el setè dia del cinquè mes del cinquè any en què Jerusalem va ser cremada, Baruc era a Babilònia.[5] Allà va publicar les seves profecies, el Llibre de Baruc, que jueus i protestants no reconeixen com a canònics i que ara només es conserva en grec.[6]