Back بازيليك القديس اوجسطين فى كامبو مارزيو ARZ Sant'Agostino (Řím) Czech Sant’Agostino in Campo Marzio German Σαντ'Αγκοστίνο, Ρώμη Greek Sant'Agostino, Rome English Basílica de San Agustín, Roma Spanish Sant'Agostino eliza (Erroma) Basque کلیسای سنت آگوستین Persian Basilique Saint-Augustin (Italie) French Սուրբ Ավգուստինի եկեղեցի Armenian
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Tryphon of Campsada (en)   | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Titulus, basílica menor i església parroquial | |||
| Arquitecte | Giacomo di Pietrasanta (façana) | |||
| Construcció | 1420 - 1483 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixentista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Localització |  Itàlia | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Basílica menor, Església titular | |||
| Diòcesi | Roma | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | agostiniani.it… | |||
Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona. És una de les primeres esglésies romanes construïdes durant el Renaixement. En Guillaume d'Estouteville, Arquebisbe de Rouen i conseller papal, va finançar la construcció. La façana va ser alçada el 1483 per Giacomo di Pietrasanta, tot emprant marbre extret del Colisseu. És un treball senzill i magnífic del primer estil renaixentista.
L'obra d'art més famosa de l'església és la Madonna di Loreto, una important pintura barroca de Caravaggio. També hi conté un quadre de Guercino sobre Els Sants Agustí, Joan l'Evangelista i Gerònim; un fresc del Profeta Isaïes de Raphael; i les estàtues de la Mare de Déu i l'Infant d'Andrea Sansovino i la Madonna del Parto del seu pupil, Jacopo Sansovino.
El 1616, Giovanni Lanfranco, artista barroc sis-centista, va decorar la Capella Buongiovanni (al transsepte esquerre) amb tres quadres i un fresc al sostre de la Mare de Déu de l'Assumpció. L'església també hi acull l'escultura de Sant Tomàs de Vilanova distribuint ànimes de Melchiorre Caffà, conclosa pel seu mentor Ercole Ferrata. Pietro Bracci va dissenyar i esculpir la tomba policromàtica del Cardenal Giuseppe Renato Imperiali (1741). També hi conté la tomba de Santa Mònica, mare de Sant Agustí, i la de Fiametta, famosa cortesana i amant de Cèsar Borja.
Sant'Agostino va ser cèlebre per la presència de cortesanes i prostitutes en la seua congregació.