Back Basiliscus van Bisantium Afrikaans Basilisco de Bizancio AN باسيليسكيوس Arabic باسيليسكيوس ARZ باسیلیسکوس AZB Васіліск (візантыйскі імператар) Byelorussian Флавий Василиск Bulgarian باسیلیسکوس CKB Basiliskos Czech Basiliskos German
|
Per a altres significats, vegeu «Basilisc». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle V  Capadòcia (Turquia) | ||
| Mort | 476 Capadòcia (Turquia) | ||
| Causa de mort | pena de mort, inanició | ||
| Emperador romà d'Orient | |||
| 9 gener 475 – agost 476 ← Zenó – Zenó → | |||
| Senador romà | |||
| Cònsol romà | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia tràcia | ||
| Cònjuge | Zenònia | ||
| Fills | Marc | ||
| Pare | father of Basiliscus | ||
| Germans | Èlia Verina | ||
Flavi Basilisc August (llatí: Flavius Basiliscus Augustus; grec: Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476. Era membre de la Dinastia Lleònida i accedí al tron després que una revolta obligués l'emperador Zenó a abandonar Constantinoble.
Basilisc era germà d'Èlia Verina, muller de l'emperador Lleó I. La seva relació amb l'emperador li permeté emprendre una carrera militar que, malgrat començar amb bon peu, acabà el 468 amb la seva desastrosa invasió del Regne Vàndal a Àfrica, una de les operacions militars de major envergadura de l'antiguitat tardana.
Basilisc prengué el poder el 475, aprofitant el descontentament de la població amb Zenó, el successor «bàrbar» de Lleó, i un complot organitzat per Verina que obligà Zenó a fugir de Constantinoble. Tanmateix, durant el seu curt regnat, Basilisc perdé el suport de l'Església i el poble de Constantinoble en fomentar el miafisisme en contra de la fe calcedònia. A més a més, el seu intent de consolidar el seu poder mitjançant el nomenament de persones lleials a posicions clau li guanyà l'enemistat de moltes figures importants de la cort imperial, incloent-hi la seva germana. Així doncs, quan Zenó emprengué la seva campanya per recuperar l'imperi, es trobà amb molt poca oposició i pogué fer una entrada triomfal a Constantinoble. Poc després, Zenó feu executar Basilisc i la seva família.
El conflicte entre Basilisc i Zenó deixà l'Imperi Romà d'Orient amb molt poc marge per intervenir en la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident a principis de setembre del 476. Quan el capitost dels hèruls, Odoacre, deposà l'emperador d'Occident, Ròmul Augústul, i envià les insígnies imperials a Constantinoble, Zenó tot just acabava de recuperar el tron i tan sols pogué nomenar Odoacre dux d'Itàlia, fet que marca la fi de facto de l'Imperi Romà d'Occident.