Baster

Per a altres significats, vegeu «basters».
Infotaula ocupacióBaster
Basts, selles i sàrries utilitzades pels traginers exposades al Museu del Traginer d'Igualada. Allò que era de cuir ho feien els basters. Modifica el valor a Wikidata
Tipus d'ocupació
leatherworker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
saddlemaking (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El baster, dit també guarnicer, guarnicioner o guarnimenter i, a la Catalunya del Nord, borraller, és l'ofici, l'obrador i el comerç en què es confeccionen i venen els arreus de cuir per dirigir les bèsties (el cabestre), per fermar la càrrega o el genet que transporten (la sella i el bast) o per arrossegar vehicles (carros), així com altres funcions.[1][2] En certes èpoques i llocs, era un ofici que es podia especialitzar en l'elaboració d'una peça determinada amb un tipus de cuir concret: corretger si feia corretges amb tires de cuir, seller o selleter si es dedicava només a confeccionar selles de muntar més o menys complexes, albarder si només feia senzilles albardes pels traginers.[1]

Fou un ofici fonamental del passat, però amb l'adveniment del tractor i l'automòbil molts basters van plegar. Les festes populars com els Tres Tombs estan fent revifar aquesta professió.[3]

A Mallorca, els basters eren especialitzats en la confecció de basts, és a dir, arreus per col·locar a l'esquena de les bèsties perquè puguin traginar càrrega. Compartien col·legi professional amb els sellers, i les ordenances més antigues són de 1545. El seu patró era sant Bernadí, venerat a l'església de Sant Francesc.[4]

  1. 1,0 1,1 Llorenç Ferrer, 2015: p. 151-155
  2. Mestre, 1998: p. 110 "baster"
  3. Gracià, Oriol «El sastre dels rucs». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, 3-2011, p. 20. ISSN: 1695-2014.
  4. Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 208-209. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne