![]() |
Per a altres significats, vegeu «basters». |
Basts, selles i sàrries utilitzades pels traginers exposades al Museu del Traginer d'Igualada. Allò que era de cuir ho feien els basters. ![]() | |
Tipus d'ocupació | leatherworker (en) ![]() ![]() |
---|---|
Camp de treball | saddlemaking (en) ![]() ![]() |
El baster, dit també guarnicer, guarnicioner o guarnimenter i, a la Catalunya del Nord, borraller, és l'ofici, l'obrador i el comerç en què es confeccionen i venen els arreus de cuir per dirigir les bèsties (el cabestre), per fermar la càrrega o el genet que transporten (la sella i el bast) o per arrossegar vehicles (carros), així com altres funcions.[1][2] En certes èpoques i llocs, era un ofici que es podia especialitzar en l'elaboració d'una peça determinada amb un tipus de cuir concret: corretger si feia corretges amb tires de cuir, seller o selleter si es dedicava només a confeccionar selles de muntar més o menys complexes, albarder si només feia senzilles albardes pels traginers.[1]
Fou un ofici fonamental del passat, però amb l'adveniment del tractor i l'automòbil molts basters van plegar. Les festes populars com els Tres Tombs estan fent revifar aquesta professió.[3]
A Mallorca, els basters eren especialitzats en la confecció de basts, és a dir, arreus per col·locar a l'esquena de les bèsties perquè puguin traginar càrrega. Compartien col·legi professional amb els sellers, i les ordenances més antigues són de 1545. El seu patró era sant Bernadí, venerat a l'església de Sant Francesc.[4]