La batalla de Lechfeld, també anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en la història hongaresa com la segona batalla d'Augsburg (augsburgi CSAT) (10 d'agost del 955), va ser un decisiu enfrontament armat entre els magiars, comandats pel seu harka Bulcsú i els lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit de l'emperador germànic Otó I el Gran. El camp de batalla estava al nord-oest de l'actual ciutat d'Augsburg, en una plana al costat del riu Lech. La batalla va concloure amb l'aclaparadora victòria de l'emperador, que havia fet les paus amb els altres governants germànics i juntament van aplegar un gran exèrcit, el qual va posar la fi a anys d'incursions a l'Europa Central per part d'unes tribus que practicaven el pillatge com a mode de vida.
Els historiadors creuen que l'elecció d'Otó com a emperador i el fet de confiar-li l'estratègia va ser decisiu per la victòria i per acabar definitivament amb el conflicte. Els mateixos bàndols s'havien trobat en la primera batalla de Lechfeld que va passar aproximadament al mateix lloc, però quaranta-cinc anys abans i amb resultats diferents. Els caps europeus havien tingut anys per aprendre dels errors i per saber trobar el punt feble del contrincant. És de destacar també la participació que van tenir els camperols de la zona que van donar cacera als fugitius de la batalla.
