La batalla de Pyongyang (japonès: 平壌作戦) va ser la segona batalla més important de la Primera Guerra Sinojaponesa. Va tenir lloc el 15 de setembre del 1894 a Pyongyang, avui en dia capital de Corea del Nord, entre forces de l'Imperi Japonès i de l'Imperi Xinès. De vegades les fonts occidentals es refereixen a aquesta batalla con el nom arcaic de Batalla de Ping Yang.
Entre 13 000 i 15 000 topes xineses de l'exèrcit de Beiyang, sota el mandat del general Ye Zhichao van arribar a Pyongyang el 4 d'agost de 1894 i havien fet reparacions extenses a les antigues muralles de la ciutat, sentint-se segurs en el nombre de combatents i en la força de les seves defenses.[1]
El Primer Exèrcit del príncep Yamagata Aritomo, de l'Exèrcit Imperial Japonès, va convergir a Pyongyang des de diverses direccions el 15 de setembre de l'any 1894. Pel matí va realitzar un atac directe a les cantonades nord i sud-oest de la ciutada emmurallada, sota molt poca supervisió. La defensa xinesa fou forta, però finalment va ser superada per un inesperat atac envoltant per part dels japonesos des de la rereguarda, fet que costà als xinesos unes pèrdues enormes respecte als japonesos.[1]