Batalla de Schellenberg

Batalla de Schellenberg

Guerra de Successió Espanyola
Batalla de Schellenberg Batalla de Schellenberg
Gravat de la batalla
Tipus	batalla
Data	2 de juliol de 1704
Coordenades	48° 42′ N, 10° 48′ E / 48.7°N,10.8°E / 48.7; 10.8
Lloc	Donauwörth, Baviera
Resultat	Victòria de la Gran Aliança
Bàndols
Regne d'Anglaterra Arxiducat d'Àustria Províncies Unides Regne de França Baviera
Comandants
John Churchill, duc de Marlborough Lluís Guillem de Baden-Baden, marcgravi de Baden-Baden Johann Baptist von Arco, comte d'Arco Francisco Scipione, marquès de Maffei
Forces
22.000 homes 12.000 homes 70 canons
Baixes
1.342 morts 3.699 ferits[1] 9.000 morts o ofegats Aproximadament 3.000 presoners[nota 1]

La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).

La batalla va oposar les forces de la Gran Aliança, formada pel Regne d'Anglaterra, l'Arxiducat d'Àustria i les Províncies Unides, comandades per John Churchill, el duc de Marlborough i Lluís Guillem de Baden-Baden, contra les forces franceses bavareses, acabdillades pel comte d'Arc i el seu lloctinent, el marquès de Maffei (pel bàndol francès), i per l'elector Maximilià II de Baviera i el comte de Marsin del bàndol bavarès.

Schellenberg, presa mitjançant un cop de mà,^{[nota 2]} va suposar una decisiva victòria per a la Gran Aliança perquè creava un pas segur al Danubi per les operacions logístiques d'aprovisionament de l'exèrcit de Marlborough. A més, va permetre prosseguir la campanya aliada de 1704 a Baviera. La batalla es va decidir en dues hores, després de la qual es van arribar a comptar 14.000 baixes aproximadament.

Després de la victòria, els aliats tenien dues opcions: o bé persuadir l'elector de Baviera perquè s'unís a la seva causa, o bé fer-li sortir del seu refugi a Augsburg i derrotar abans que rebés reforços. Per facilitar aquests fins, els aliats van iniciar la controvertida política d'assolar la campanya bavaresa, mentre negociaven en secret amb l'Elector perquè desertés del bàndol de Lluís XIV de França. No obstant això, aquest es va mantenir intransigent davant les ofertes que s'unís al bloc imperial, probablement a causa de les notícies de l'arribada imminent de reforços. Marlborough prestava atenció als comentaris contraris (sobretot de Baden) a aquesta política.^[2] No obstant això, va ser ell qui va donar l'ordre. El que historiadors consideren com una mera barbaritat.^[3] La xifra de poblas assolats s'estima a uns quatre-cents.^[4] Tot i que aquesta estratègia va ser infructuosa, els exèrcits es van enfrontar finalment el 13 d'agost de 1704, a batalla de Höchstädt (1704), prop de Blindheim (Blenheim en anglès), on el duc de Marlborough i Eugeni de Savoia van vèncer la coalició francobavaresa del duc de Tallard.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.