Batalla de l'Escalda

Batalla de l'Escalda

Front Occidental de la Segona Guerra Mundial
Tipus	batalla
Data	2 octubre  –  8 novembre 1944
Coordenades	51° 33′ 08″ N, 4° 39′ 10″ E / 51.552313°N,4.65271°E / 51.552313; 4.65271
Lloc	Zelanda neerlandesa i el nord de Bèlgica
Estat	França
Resultat	Victòria aliada Anvers quedà oberta per al tràfic naval aliat
Bàndols
Canada Regne Unit Polònia Estats Units Bèlgica Països Baixos França Noruega Alemanya Nazi
Comandants
Bernard Montgomery Guy Simonds Harry Crerar Bertram Ramsay Gustav-Adolf von Zangen
Forces
135.000 homes 90.000 homes
Baixes
Canadencs: 6,367 Total: 12,873 Uns 10-12,000 41,043 capturats

La batalla de l'Escalda a la Segona Guerra Mundial va ser una sèrie d'operacions militars dirigides pel Primer Exèrcit canadenc, amb unitats canadenques, poloneses i britàniques adjuntes, per obrir la ruta marítima cap a Anvers perquè el seu port pogués servir per proveir els Aliats al nord-oest d'Europa. Sota el comandament en funcions del tinent general Guy Simonds, la batalla va tenir lloc al nord de Bèlgica i al sud-oest dels Països Baixos del 2 d'octubre al 8 de novembre de 1944.^[1]

Els defensors ben establerts de la Wehrmacht van organitzar una eficaç acció de retard, durant la qual els alemanys van inundar zones terrestres a l'estuari de l'Escalda, frenant l'avanç aliat. Després de cinc setmanes de difícils combats, el Primer Exèrcit canadenc, amb un cost de 12.873 baixes aliades (la meitat d'elles canadenques), va tenir èxit a netejar l'Escalda després de nombrosos assalts amfibis, travesses d'obstacles i assalts costosos a terra oberta.

Quan els defensors alemanys ja no eren una amenaça, van trigar tres setmanes més a desminar els ports; el primer comboi que transportava subministraments aliats no va poder descarregar a Anvers fins al 29 de novembre de 1944.