La batalla de les Portes Perses va ser un conflicte militar entre l'Imperi Aquemènida i Alexandre el Gran a les Portes Perses. L'exèrcit aquemènida era comandat pel sàtrapa de la regió de Pèrsia (Fars), Ariobarzanes, així com per la seva germana Youtab, mentre que l'exèrcit invasor macedoni estava al comandament d'Alexandre el Gran. A l'hivern de 330 aC, Ariobarzanes va dirigir l'última resistència de les forces perses[6][7] contra les d'Alexandre i va mantenir amb èxit a ratlla l'exèrcit macedoni durant 30 dies[8] Alexandre posteriorment va descobrir un pas accessible alternatiu a través de la rereguarda de l'exèrcit persa com a la batalla de les Termòpiles, mitjançant interrogatoris als presoners de guerra capturats.
Les similituds entre la batalla lliurada a les Termòpiles i les Portes Perses han estat reconegudes tant per autors antics com moderns.[9] Les Portes perses van jugar el paper de "Termòpiles perses i, com les Termòpiles, va caure." de les forces invasores perses.[10] Aquí, en la campanya d'Alexandre per venjar-se de la invasió persa de Grècia, es va enfrontar a la mateixa situació dels perses. També hi ha relacions que un pastor iranià va dirigir les forces d'Alexandre al voltant de les defenses perses, de la mateixa manera que un grec local va mostrar a les forces perses un camí secret al voltant del pas de les Termòpiles.[11][12]
- ↑ [enllaç sense format] http://www.iranicaonline.org/articles/ariobarzanes-greek-form-of-old-iranian-proper-name-arya-brzana
- ↑ D. W. Engels: Alexander the Great and the Logistics of the Macedonian Army, University of California Press, Berkeley and London, 1978, ISBN 0-520-04272-7, pp. 72f. (fn. 7)
- ↑ "ARIOBARZANES"
- ↑ Bill Yenne: "Alexander the Great: Lessons from History's Undefeated General", St. Martin's Press, New York, 2010, pp. 90
- ↑ CAIS "The Battle of the Persian Gate and the Martyrdom of General Ariobarzan and his defending regiment"
- ↑ Robinson, Cyril Edward. A History of Greece (en anglès). Methuen & Company Limited, 1929 [Consulta: 10 febrer 2019].
- ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=p7kltwf9yrwC&pg=PA106&dq=%22last+stand%22+Persia+Gate&sig=XhnTBQmSE5v8z5YFjK9BbInaY6o[Enllaç no actiu]
- ↑ N. G. L. Hammond (1992). "The Archaeological and Literary Evidence for the Burning of the Persepolis Palace", The Classical Quarterly 42 (2), p. 358-364.
- ↑ Heckel, p. 171
- ↑ (Burn, 1973, p. 121)
- ↑ Prevas 17
- ↑ Sarathi Bose, Partha. Alexander the Great's Art of Strategy. Gotham, 2003, p. 134. ISBN 1-59240-053-1.