La batalla del pont de Sittang va formar part de la campanya de Birmània durant la Segona Guerra Mundial. Lliurada els dies 22 i 23 de febrer de 1942, la batalla va ser una victòria per a l'Imperi del Japó, amb moltes pèrdues per a l'exèrcit indi britànic, que es va veure obligat a retirar-se en desordre. El brigadier Sir John George Smyth, VC —que va comandar l'exèrcit indi britànic al pont de Sittang— la va anomenar "el desastre de Sittang.[1]
El pont de Sittang era un pont ferroviari de ferro que abastava diversos centenars de metres a través del riu Sittang prop de la costa sud de Birmània. La 17a divisió d'infanteria índia havia donat "tot el que tenia" a la batalla del riu Bilin i ja era feble.[2] Ara en retirada, finalment van rebre permís per retirar-se a través del Sittang el 19 de febrer. Es van desenganxar de l'enemic a cobert de la nit i van retrocedir 30 milles (50 km) cap a l'oest per la pista que portava al pont.
Els regiments japonesos 214 i 215 van avançar, amb l'objectiu de tallar les forces britàniques a Sittang. El tinent general William Slim, que va prendre el comandament del teatre birmà poc després que la batalla hagués tingut lloc, va anomenar el pont Sittang "la batalla decisiva de la primera campanya".[3]
- ↑ Liddell Hart 1970, p. 218.
- ↑ Liddell Hart 1970, p. 216.
- ↑ Slim 1956, p. 18.