Batalla del revolt del Sittang

Batalla del revolt del Sittang

La campanya de Birmània al teatre del sud-est asiàtic de la Segona Guerra Mundial
Tipus	conflicte
Data	2 de juliol – 7 d'agost de 1945
Lloc	Pegu Yoma
Resultat	Victòria britànica[1][2]
Bàndols
Imperi Britànic Índia Birmània Imperi Japonès
Comandants
Montagu Stopford Frank Messervy Francis Tuker (acting) Heitarō Kimura Shōzō Sakurai Masaki Honda
Forces
12è Exèrcit IV Cos Força 136 Exèrcit de l'Àrea de Birmània (restes) 28è Exèrcit 33è Exèrcit 15è Exèrcit
Baixes
Total: 2,000 95 morts, 322 ferits & 1,600 no-combat[3] Total: 14,000 8.500 morts, 740 capturats & més de 5,000 no-combat[2][4]

La batalla del revolt del Sittang i l'Evasió japonesa a través de Pegu Yomas van estar vinculades a les operacions militars japoneses durant la campanya de Birmània, que va tenir lloc gairebé al final de la Segona Guerra Mundial. Els elements supervivents de l'exèrcit imperial japonès que havien estat conduïts al Pegu Yoma van intentar escapar cap a l'est per unir-se a altres tropes japoneses que es retiraven de les forces britàniques. L'esclat va ser l'objectiu del Vint-i-Vuitè Exèrcit japonès amb el suport inicialment del Trenta-tresè Exèrcit i més tard del Quinzè Exèrcit. Com a preliminar, el Trenta-tresè Exèrcit japonès va atacar posicions aliades al revolt de Sittang, prop de la desembocadura del riu, per distreure els aliats. Els britànics havien estat alertats de l'intent de ruptura i va acabar de manera calamitosa per als japonesos, que van patir moltes pèrdues, i algunes formacions van ser eliminades.

Hi va haver al voltant de 14.000 baixes japoneses, amb més de la meitat de morts, mentre que les forces britàniques només van patir 95 morts i 322 ferits.^[4] L'intent d'esclat i la batalla posterior es van convertir en l'última batalla terrestre significativa de les potències occidentals a la Segona Guerra Mundial.^[5][6]