La batalla del Pas de Kasserine tingué lloc durant la Segona Guerra Mundial durant la Campanya de Tunísia. De fet van ser una sèrie de combats als voltants del Pas de Kasserine, una collada de 3 km a la Cadena del Gran Dorsal de les Muntanyes de l'Atles a la Tunísia central. Les forces de l'Eix que van participar de l'Exèrcit Panzer Italo-Alemany (el redenominat Exèrcit Panzer Africa, comandat del Mariscal de Camp Erwin Rommel i el V Exèrcit Panzer del General Hans-Jürgen von Arnim. Les tropes aliades provenien principalment del II Cos Americà, comandat pel Major General Lloyd Fredendall, que formava part del I Exèrcit britànic, comandat pel Tinent General Kenneth Anderson.
La Batalla del Pas de Kasserine és significativa perquè va ser la primera trobada a gran escala entre forces alemanyes i americanes durant la II Guerra Mundial, i les inexpertes tropes americanes, amb una comandància inepta, van patir greus pèrdues i van veure's obligades a retrocedir 80 km de les seves posicions inicials a l'oest del Pas de Faid en una cursa humiliant. La batalla ha estat descrita com el primer enfrontament d'uns aficionats contra els professionals. Després de la batalla es produïren diverses substitucions de comandants entre els americans. Quan els americans van tornar a enfrontar-se amb els alemanys, en alguns casos només unes setmanes després, ja eren considerablement més forts.