Campanya dels Penya-segats Rojos |
---|
|
La batalla dels Penya-segats Rojos, coneguda també com la batalla de Chibi, (xinès tradicional: 赤壁之戰, xinès simplificat: 赤壁之战, pinyin: Chìbì zhī zhàn) fou una batalla decisiva del final de la dinastia Han (汉朝), immediatament abans del període dels Tres Regnes de la Xina (中国).
La batalla va ser lliurada a l'hivern del 208 al 209 [1] entre les forces aliades del sud dels senyors de la guerra Liu Bei (刘备) i Sun Quan (孙权), i les forces molt superiors en nombre del senyor de la guerra del nord Cao Cao (曹操). Liu Bei i Sun Quan frustraren amb èxit l'esforç de Cao Cao per conquerir les terres al sud del riu Iang-Tsé (扬子江) i reunificar el territori de la Dinastia Han Oriental. La victòria aliada en els Penya-segats Rojos va garantir la supervivència de Liu Bei i Sun Quan, i els va donar el control del riu Iang-Tsé [1] i una línia de defensa que va ser la base per a la posterior creació dels dos regnes del sud: Shu Han (蜀漢) i Wu Oriental (吳).
Les descripcions de la batalla difereixen àmpliament en els seus detalls i de la localització exacta del lloc en què es va produir, i és intensament debatuda.[2] Tot i que la seva ubicació exacta segueix sent incerta, la majoria de les conjectures acadèmiques la situen a la riba sud del riu Iang-Tsé, al sud-oest de l'actual Wuhan (武汉) i al nord-est de Baqiu (actual Yueyang (岳阳市), província de Hunan (湖南)). El relat més detallat de la batalla es troba en la biografia de Zhou Yu (周瑜) recollida en els textos històrics del segle iii («Registres dels Tres Regnes», de Chen Shou (陳壽)). Un relat exagerat i romàntic de la batalla és l'esdeveniment central del «Romanç dels Tres Regnes» de Luo Guanzhong (罗贯中), una de les quatre novel·les clàssiques de la literatura de la Xina.
- ↑ de Crespigny, 2004, p. 273.
- ↑ de Crespigny, 2004, p. 256.