La baya (de l'àrab بيعة, bayʿa, literalment ‘estipulació’[1]) és un terme islàmic que designa l'‘acte d'investidura’ o la ‘cerimònia pública d'homenatge (de fidelitat)’ a un cap,[1] i que també designa el ‘document signat pels ulemes que confirma l'autoritat d'un nou sultà’.[1] Es fonamenta en el principi, reconegut per tots els tractadistes islàmics, de l'origen diví de la sobirania, que resideix en la comunitat del poble o de la nació, la qual, al seu torn, la transmet al sobirà o califa directament, bé de manera explícita, bé de manera implícita.[2]