Back بنديكت أندرسون Arabic بنديكت اندرسون ARZ Benedikt Anderson Azerbaijani بندیکت اندرسون AZB Ben Anderson BAN Benedict Anderson BCL Бенедыкт Андэрсан Byelorussian Бенедикт Андерсън Bulgarian Benedict Anderson Czech Benedict Anderson Welsh
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Benedict Richard O'Gorman Anderson  26 agost 1936 Kunming (RP Xina) |
| Mort | 13 desembre 2015 (79 anys) Batu (Indonèsia) |
| Causa de mort | diabetis mellitus de tipus 2 |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Eton College Universitat Cornell King's College |
| Director de tesi | George McTurnan Kahin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències polítiques, sociologia i historiografia |
| Lloc de treball | Ithaca |
| Ocupació | professor d'universitat, antropòleg, filòsof, escriptor, politòleg, historiador |
| Ocupador | Universitat Cornell |
| Membre de | |
| Interessat en | Nacionalisme |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | James Carew O'Gorman Anderson i Veronica Beatrice Bigham |
| Germans | Perry Anderson |
| Premis | |
 | |
Benedict Richard O'Gorman Anderson, més conegut com a Benedict Anderson, (Kunming, 26 d'agost de 1936 - Batu, Indonèsia, 13 de desembre de 2015) fou un politòleg irlandès,[1] autor del llibre Imagined Communities. Reflections on the origin and Spread of Nationalism del 1983 (en català, «Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la pujada del nacionalisme»).[2][3]
Fill de pare anglo-irlandès i de mare anglesa, és el germà de l'historiador Perry Anderson. Va estudiar als EUA a la Universitat de Califòrnia i a Anglaterra al King's College, Cambridge. Ha estat professor a la Universitat Cornell a Nova York i professor de relacions internacionals, especialitzat en el nacionalisme, a Indonèsia i Tailàndia.
Comunitats imaginades està emmarcat en un context constructivista, en el llibre Anderson es pregunta sobre per què tanta gent al món pensa pertànyer a una «nació pròpia» i per què hi continuen sent tan fidels. Focalitza la seva definició del que és una nació en l'anomenat «imaginari col·lectiu», a partir del qual en treu la definició següent: «una comunitat política imaginària. És a dir, una comunitat imaginària, que reuneix un grup de persones que no es coneixen i que no es creuaran mai, però que comparteixen el mateix sentiment de pertinença a una comunitat». El 1991, en el context de la Caiguda del Mur de Berlín i les Guerres de Iugoslàvia, va publicar una edició revisada.[4]
- ↑ Anderson, Benedict «Parentiu selectiu». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 93/107. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme». EditorialAfers.cat. [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Calhoun, Craig «La importància de comunitats imaginades, i de Benedict Anderson». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 11/17. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Castelló, Enric «Anderson i els mitjans. La força de les “comunitats imaginades». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 75/80. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].