Biografia | |
---|---|
Naixement | Jørgen Bent Larsen 4 març 1935 ![]() Tilsted Parish (Dinamarca) ![]() |
Mort | 9 setembre 2010 ![]() Buenos Aires (Argentina) ![]() |
Causa de mort | hemorràgia cerebral ![]() |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Dinamarca ![]() |
Esport | escacs ![]() |
Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1955) Gran Mestre Internacional (1956) ![]() |
Punts Elo (màx.) | 2.660 (1971)< |
Participà en | |
1970 | Olimpíada d'escacs de 1970 |
1968 | Olimpíada d'escacs de 1968 |
1966 | Olimpíada d'escacs de 1966 |
1958 | Olimpíada d'escacs de 1958 |
1956 | Olimpíada d'escacs de 1956 |
1954 | Olimpíada d'escacs de 1954 ![]() |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (1956) 6 cops Campió de Dinamarca[1] |
Premis | |
| |
![]() ![]() ![]() |
Bent Larsen (4 de març de 1935 - 9 de setembre de 2010),[2][3] fou un jugador d'escacs danès, Gran Mestre des de 1956. És considerat el millor jugador d'escacs danès de la història, i el millor d'Escandinàvia fins a l'aparició de l'actual número u mundial, el noruec Magnus Carlsen.[3] En la dècada de 1960, va ser considerat un dels millors jugadors mundials no soviètics juntament amb Lajos Portisch i Bobby Fischer, i al matx del segle (URSS vs. resta del món) de 1970 defensà (contra el soviètic i Campió del món regnant Borís Spasski) el primer tauler de l'equip de la resta del món.[4]
Fou 6 cops Campió de Dinamarca,[1] quatre cops candidat al Campionat del món d'escacs, (1965, 1968, 1971, i 1977), i va guanyar tres Interzonals: Amsterdam 1964, Sousse 1967, i Interzonal de Biel 1976.[5] Va guanyar a més durant la seva carrera nombrosos torneigs internacionals d'elit. Entre altres premis, va ser guardonat amb el primer Òscar dels escacs, l'any de la creació d'aquest guardó, el 1967[6]
Casat amb una dona argentina, des de començaments dels 1970, vivia durant part de l'any a Las Palmas de Gran Canaria i a Buenos Aires.[7]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Biel