Back بنزاميد Arabic بنزآمید AZB Benzamid German Benzamide English Benzamido Esperanto Benzamida Spanish بنزآمید Persian Bentsamidi Finnish Benzamide French बेन्जामाइड Hindi
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | benzamide (en)   |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C7H7NO |
| Massa molecular | 121,053 Da |
| Punt de fusió | 127 ℃, 126,5 ℃ i 129,1 ℃ |
| Punt d'ebullició | 290 ℃ |
| Identificadors | |
| Número CAS | 55-21-0 |
| PubChem (SID) | 2331 |
| ChemSpider | 2241 |
| UNII | 6X80438640 |
| KEGG | C09815 |
| ChEBI | 28179 |
| ChEMBL | CHEMBL267373 |
| PDB ligand ID | UNU |
| AEPQ | 100.000.207 |
La benzamida és un sòlid blanc amb la fórmula química C₇H₇NO.[1] És un derivat de l'àcid benzoic. És lleugerament soluble en l'aigua bullent,[2] alcohol, èter[3] i en molts solvents orgànics. Certes benzamides substituïdes tenen propietats farmacològiques, especialment com neurolèptics i antipsicòtics.[4] Un exemple és l'amisulprida. Va ser descoberta per Friedrich Wöhler.[5]
- ↑ PubChem. «PubChem» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Kaeppelin, R. Curso elemental de química teórico y práctico (en castellà). Boix, 1843, p. 397.
- ↑ Puerta, Gabriel de la. Tratado de química orgánica general y aplicada a la farmacia, industria y agricultura con un tratado de química biológica (en castellà). Moya y Plaza, 1879, p. 353.
- ↑ Martín, Alfonso Velasco. Compendio de psiconeurofarmacología (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 1988-11, p. 71. ISBN 978-84-86251-86-4.
- ↑ Liebig, Justus von. Tratado de química orgánica (en castellà). Establecimiento Tipográfico-Literario Universal La Ilustración, 1847, p. 233.