Bernard Pivot

Plantilla:Infotaula personaBernard Pivot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claude Bernard Pivot Modifica el valor a Wikidata
5 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata
4t arrondissement de Lió () Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 2024 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Quincié-en-Beaujolais (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia Goncourt
2014 – 2019
← Edmonde Charles-RouxDidier Decoin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre de Formació de Periodistes (1955–1957)
Universitat de Lió
Collège-lycée Ampère Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, crític literari, escriptor, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLe Journal du Dimanche (1992–2022)
RTL (1983–1984)
Antenne 2 (1975–2024)
Le Figaro (1971–1974)
Europe 1 (1970–1973)
Le Figaro littéraire (1958–1971)
Le Point Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAntoine Dulac
Jean-René Savernes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMonique Pivot , divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsCécile Pivot Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0686118 Allocine: 35703 Metacritic: person/bernard-pivot TMDB.org: 1250609
X: bernardpivot1 Discogs: 1502660 Modifica el valor a Wikidata

Bernard Pivot (Lió, 5 de maig de 1935 - Neuilly-sur-Seine, 6 de maig de 2024)[1] fou un periodista i crític literari francès, presentador de programes culturals de televisió. De 2014 a 2019 fou el president de l'Acadèmia Goncourt.[2] Es considera que és l'home que ha fet llegir més francesos durant la segona meitat del segle xx. Entre el 1975 i el 1990, quinze anys, va presentar el programa Apostrophes a la televisió pública, els divendres a la nit i en horari de màxima audiència, on era seguit per entre un i tres milions d'espectadors.[3] Durant la seva carrera ha entrevistat centenars d'escriptors francesos però també estrangers: Perec, Duras, Yourcenar, Bukowski, Styron i fins i tot Nabokov, a qui no li agradava que li fessin entrevistes. Quan parlava d'un llibre, la setmana següent era el més venut a les llibreries.[4]


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne