Bert Sakmann (Stuttgart, 12 de juny de 1942) és un fisiòleg cel·lular alemany. Va compartir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Erwin Neher el 1991 pel seu treball sobre "la funció dels canals iònics individuals a les cèl·lules" i la invenció de la pinça de pegat.[1][2] Bert Sakmann va ser professor a la Universitat de Heidelberg i membre científic emèrit de l'Institut Max Planck d'Investigació Mèdica a Heidelberg, Alemanya. Des de 2008 dirigeix un grup de recerca emèrit a l'Institut Max Planck de Neurobiologia.[1][3][4]
- ↑ 1,0 1,1 «Nobel autobiography». Arxivat de l'original el 15 desembre 2010.
- ↑ Hamill, O. P.; Marty, A.; Neher, E.; Sakmann, B.; Sigworth, F. J. «Improved patch-clamp techniques for high-resolution current recording from cells and cell-free membrane patches». Pflügers Archiv: European Journal of Physiology, 391, 2, 1981, pàg. 85–100. DOI: 10.1007/BF00656997. PMID: 6270629.
- ↑ Betz, W.; Sakmann, B. «"Disjunction" of frog neuromuscular synapses by treatment with proteolytic enzymes». Nature New Biology, 232, 29, 1971, pàg. 94–95. DOI: 10.1038/newbio232094a0. PMID: 4328253.
- ↑ Betz, W.; Sakmann, B. «Effects of proteolytic enzymes on function and structure of frog neuromuscular junctions». The Journal of Physiology, 230, 3, 1973, pàg. 673–688. DOI: 10.1113/jphysiol.1973.sp010211. PMC: 1350622. PMID: 4352108.