Biblioteca d'Assurbanipal | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Assurbanipal | |||
Dades | ||||
Tipus | Biblioteca, col·lecció i mineral library (en) | |||
Data de descobriment o invenció | 1849 1852 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Nínive (Iraq) | |||
| ||||
La Biblioteca Reial d'Assurbanipal, anomenada en honor d'Assurbanipal, el darrer gran rei de l'Imperi Neoassiri, és una col·lecció de milers de tauletes d'argila i fragments que contenen textos de tots tipus del segle vii aC. Entre els seus fons s'hi troba l'Epopeia de Guilgameix. A causa de la manipulació poc curosa dels materials originals gran part de la biblioteca va quedar desordenada de manera irreparable. Va quedar impossible per als investigadors diferenciar i reconstruir molts dels textos originals, tot i que alguns han sobreviscut intactes.
Els materials van ser trobats a l'emplaçament arqueològic de Kouyunjik (antic Nínive, capital d'Assíria) al nord de Mesopotàmia. L'emplaçament es troba a l'actual Iraq.[1][2]
Les antigues tradicions perses i armènies assenyalen que Alexandre el Gran, en veure la gran biblioteca d'Assurbanipal a Nínive es va inspirar per crear la seva biblioteca. Alexandre va morir abans que pogués crear la seva biblioteca, però el seu amic i successor a Egipte, Ptolemeu, va supervisar els inicis de la biblioteca d'Alexandre—un projecte que va créixer tot convertint-se en la famosa Biblioteca d'Alexandria.[3]