Back Biblioteek van Assurbanipal Afrikaans مكتبة آشور بانيبال Arabic ܒܝܬ ܟܬܒܐ ܕܐܫܘܪܒܢܝܦܠ ARC Aşşurbanipalın kitabxanası Azerbaijani Ашшурбанипал китапханаһы Bashkir Бібліятэка Ашурбаніпала Byelorussian Библиотека на Ашурбанипал Bulgarian کتێبخانەی ئاشووربانیپاڵ CKB Aššurbanipalova knihovna Czech Ашшурбанипал вулавăшĕ CV
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Assurbanipal  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Biblioteca, col·lecció i mineral library (en)  | |||
| Data de descobriment o invenció | 1849 1852 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Nínive (Iraq) | |||
| ||||
La Biblioteca Reial d'Assurbanipal, anomenada en honor d'Assurbanipal, el darrer gran rei de l'Imperi Neoassiri, és una col·lecció de milers de tauletes d'argila i fragments que contenen textos de tots tipus del segle vii aC. Entre els seus fons s'hi troba l'Epopeia de Guilgameix. A causa de la manipulació poc curosa dels materials originals gran part de la biblioteca va quedar desordenada de manera irreparable. Va quedar impossible per als investigadors diferenciar i reconstruir molts dels textos originals, tot i que alguns han sobreviscut intactes.
Els materials van ser trobats a l'emplaçament arqueològic de Kouyunjik (antic Nínive, capital d'Assíria) al nord de Mesopotàmia. L'emplaçament es troba a l'actual Iraq.[1][2]
Les antigues tradicions perses i armènies assenyalen que Alexandre el Gran, en veure la gran biblioteca d'Assurbanipal a Nínive es va inspirar per crear la seva biblioteca. Alexandre va morir abans que pogués crear la seva biblioteca, però el seu amic i successor a Egipte, Ptolemeu, va supervisar els inicis de la biblioteca d'Alexandre—un projecte que va créixer tot convertint-se en la famosa Biblioteca d'Alexandria.[3]
- ↑ Polastron, Lucien X.: "Books On Fire: The Tumultuous Story Of The World's Great Libraries" 2007, pages 2-3, Thames & Hudson Ltd, London
- ↑ Menant, Joachim: "La bibliothèque du palais de Ninive" 1880, Paris: E. Leroux
- ↑ Phillips, Heather «The Great Library of Alexandria?». Library Philosophy and Practice. Arxivat de l'original el 2012-07-26 [Consulta: 9 març 2016]. Arxivat 2012-04-18 a Wayback Machine.