La Biblioteca Estatal de Baviera, en alemany i originalment Bayerische Staatsbibliothek, és la biblioteca central de l'Estat Lliure de Baviera i una de les biblioteques europees més importants, fundada a Múnic a mitjan segle xvi per Albert V, duc de Baviera, anomenada abans de 1919 Königlichen Hof- und Staatsbibliothek.[1]
Gaudeix de gran prestigi internacional com a biblioteca d'investigació. Juntament amb la Staatsbibliothek zu Berlin (Biblioteca de l'Estat de Berlín) i la Deutsche Nationalbibliothek (Biblioteca Nacional d'Alemanya) forma la Biblioteca Nacional virtual d'Alemanya. Posseeix una de les col·leccions de manuscrits més importants del món, la més àmplia col·lecció d'incunables d'Alemanya. Així, conté una gran quantitat de manuscrits llatins, entre els quals un dels dos conjunts més rics de manuscrits lul·lians existents, juntament amb el de la Biblioteca Nacional de París. Aquest fons hi va ser incorporat el 1803 procedent del recull fet al segle xviii pel bibliotecari de l'elector del Palatinat Joan Guillem a Düsseldorf, i que havia estat traslladat a Mannheim el 1761.[1][2] També és dipositària d'importants col·leccions especials, com ara les col·leccions de música, de mapes i imatges, sobre Europa de l'Est, l'Orient o l'Est asiàtic.[3]