| Tipus | Gau  | ||
|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Lotaríngia | ||
| Localització | Bitburg | ||
El Bidgau (dialectal, Bekow) fou una regió històrica de Lotaríngia durant l'alta edat mitjana, que abraçava aproximadament l'àrea del municipi actual de Bitburg-Land i del municipi d'Irrel. Limitada al nord per l'Eifelgau, a l'oest par l'Ardennengau, el Woëvre i el Saargau, al sud pel Bliesgau i a l'est pel Meinvelt i el Nahegau (fora de Lotaríngia); s'estenia sobre les dues ribes del Mosel·la i incloïa la ciutat episcopal de Trèveris, les abadies de Sant Maximí, de Prüm i d'Echternach. Les antigues subcomarques del pagus Caereses (entre el Prüm i el Kyll) i pagus Surensis (riba dreta del Sûre) en formaven part.
Els francs dividiren els seus territoris a partir del segle VII en comarques. Bidgau s'anomenava a la comarca a l'entorn del vicus de Beda, avui Bitburg. Fou generalment possessió de la casa de Luxemburg i de l'arquebisbe de Trèveris.