Bilirubina

Bilirubina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	584,263 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, alberginiera, magraner i Houttuynia cordata
Rol	antioxidant
Estructura química
Fórmula química	C₃₃H₃₆N₄O₆
SMILES canònic	Model 2D CC1=C(NC(=C1CCC(=O)O)CC2=C(C(=C(N2)C=C3C(=C(C(=O)N3)C)C=C)C)CCC(=O)O)C=C4C(=C(C(=O)N4)C=C)C
SMILES isomèric	CC1=C(NC(=C1CCC(=O)O)CC2=C(C(=C(N2)/C=C\3/C(=C(C(=O)N3)C)C=C)C)CCC(=O)O)/C=C\4/C(=C(C(=O)N4)C=C)C
Identificador InChI	Model 3D

La bilirubina és un producte de degradació, principalment, de l'hemoglobina (trobada a eritròcits, glòbuls vermells envellits), però també de mioglobina i altres enzims. La bilirubina s'utilitza en el diagnòstic de moltes malalties, en especial, de les malalties hepàtiques.

A l'ésser humà, els eritròcits són detinguts i degradats al sistema reticuloendotelial, específicament, al fetge i la melsa, després d'aproximadament 120 dies a la circulació. Aproximadament el 85% del que hem destinat a la degradació prové dels eritròcits i el 15% restant deriva del recanvi d'eritròcits immadurs i citocroms dels teixits no eritroides. Existeix una destrucció i producció de 6g per dia d'hemoglobina, situació que presenta dos problemes, el primer, que l'anell de porfirina és hidròfob i ha de fer-se soluble primer per després ésser excretat.^[1] I el segon, el ferro ha d'ésser conservat per a la nova síntesi del grup hemo.