El binocle (mot usat generalment en plural, binocles)[1] és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment. Els binocles són coneguts també com a prismàtics en la parla quotidiana.
Són dos telescopis refractors muntats un al costat de l'altre i alineats per apuntar en la mateixa direcció, permetent a l'espectador utilitzar els dos ulls (visió binocular) quan mira objectes llunyans. La majoria dels prismàtics tenen una mida per subjectar-se amb les dues mans, tot i que les mides varien molt des d'ulleres d'òpera fins a grans models militars muntats en pedestals.[2]
A diferència d'un telescopi (monocular), els prismàtics ofereixen als usuaris una imatge tridimensional : cada ocular presenta una imatge lleugerament diferent a cadascun dels ulls de l'espectador i la paral·laxi permet que l'escorça visual generi una impressió de profunditat