Biotina

Biotina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	244,088163372 Da
Trobat en el tàxon	Aspergillus nidulans, Achromobacter, Artemia salina, Lysinibacillus sphaericus, escheríchia coli, Lipomyces starkeyi, Phycomyces blakesleeanus, ésser humà, Caenorhabditis elegans, soia i Phaseolus vulgaris
Rol	vitamina B i metabòlit primari
Estructura química
Fórmula química	C₁₀H₁₆N₂O₃S
SMILES canònic	Model 2D C1C2C(C(S1)CCCCC(=O)O)NC(=O)N2
SMILES isomèric	C1[C@H]2[C@@H]([C@@H](S1)CCCCC(=O)O)NC(=O)N2
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de fusió	230 ℃
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
Higroscopicitat

La biotina, vitamina H, vitamina B₇; (Biotina deriva del grec bios: vida)és una vitamina termoestable, soluble en l'aigua, i també en alcohol i susceptible a l'oxidació, intervé en el metabolisme dels glúcids, lípids, aminoàcids purines. La biotina és important com un cofactor en la catàlisi de reaccions metabòliques essencials per sintetitzar àcids grassos, en la gluconeogènesi i en el metabolisme de la leucina.

Està composta d'un anell ureid (imidazolínic) fusionat amb un anell tetrahidrotiofè. Un àcid valèric substitut és unit a un dels àtoms de carboni de l'anell tetrahidrotiofè.

Va ser descobert a partir de 1916 per les observacions de Bateman dels canvis de salut en rates alimentades amb clara d'ou crua.