Bisbat de Terrassa

Bisbat de Terrassa

Diœcesis Terrassensis (la)
La catedral del Sant Esperit és la seu del bisbat de Terrassa
Tipus	bisbat catòlic i diòcesi sufragània
Localització
41° 33′ 40″ N, 2° 00′ 29″ E / 41.5611°N,2.0081°E / 41.5611; 2.0081
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Parròquies	119
Conté la subdivisió	arxiprestat de Granollers arxiprestat de Mollet arxiprestat de Montbui-Puiggraciós arxiprestat de Montcada arxiprestat de Montseny arxiprestat de Rubí arxiprestat de Sabadell Centre i Sud arxiprestat de Sabadell Nord arxiprestat de Sant Cugat arxiprestat de Terrassa
Població humana
Població	1.281.427 (2017) (1.067,86 hab./km²)
Llengua utilitzada	català
Religió	catolicisme
Geografia
Part de	província eclesiàstica de Barcelona
Superfície	1.200 km²
Limita amb	bisbat de Sant Feliu de Llobregat, sud-oest bisbat de Girona, nord-est bisbat de Vic, nord arquebisbat de Barcelona, sud-est
Territori	Vallès
Creació	15 juny 2004
Patrocini	Mare de Déu de la Salut
Catedral	catedral de Terrassa
Organització política
• Bisbe	Salvador Cristau i Coll (2021–)
Pressupost	4.501.917 € (2017)
Lloc web	bisbatdeterrassa.org

El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.

El bisbe de la diòcesi és monsenyor Salvador Cristau i Coll des del 3 de desembre del 2021.^[1] Cristau substitueix el primer bisbe de Terrassa, monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses, proclamat arquebisbe de Sevilla l'abril del 2021.

No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle v, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on se celebrà l'any 614 el concili provincial de la Tarraconense, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Abastava bona part del territori del bisbat actual i s'endinsava també pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès. De l'antiga diòcesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi. Malgrat la creació del bisbat de Terrassa, es manté encara el bisbat titular d'Ègara.^[2]

El territori del bisbat s'estén per les comarques del Vallès Occidental (excepte Castellbisbal, Gallifa, Rellinars i Sant Llorenç Savall) i el Vallès Oriental (excepte Aiguafreda, Figaró-Montmany, Sant Feliu de Codines i Tagamanent), més el barri barceloní de les Planes, i cobreix una superfície de 1.197,1 km² i una població d'1.205.342 habitants el 2005. S'organitza en 11 arxiprestats, que comprenen 124 parròquies.