Bisbat de Brandenburg

El Bisbat de Brandenburg fou una diòcesi catòlica establerta per Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic el 948, incloent-hi el territori entre l'Elba a l'oest, l'Oder a l'est, el Schwarze Elster al sud, i la Uckermark al nord. La seva seu era Brandenburg an der Havel. Una part de la diòcesi fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic sobre el qual el bisbe fou príncep-bisbe amb poder temporal, probablement des de vers 1161/1165, però mai va aconseguir guanyar control sobre un territori significatiu, sent eclipsat pel marcgraviat de Brandenburg, que tenia el seu centre a la mateixa ciutat. El Capítol i catedral, envoltada per altres institucions eclesiàstiques, estaven situats al Dominsel (illa Catedralicia), que formava un territori amb immunitat de domini episcopal en condició de prínceps-bisbes, diferenciat de la ciutat de Brandenburg. Només el 1929 l'antic districte episcopal es va incorporar a la ciutat mateixa.