Bisbat de Freising

Arquebisbat de Múnic i Freising

Archidioecesis Monacensis et Frisingensis
La Catedral de Nostra Senyora de Múnic vista des de Sant Pere
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Localització
48° 08′ 19″ N, 11° 34′ 26″ E / 48.1386°N,11.5739°E / 48.1386; 11.5739
Alemanya
Baviera
Parròquies	757
Conté la subdivisió	Augsburg, Passau i Ratisbona
Separat de	St Peter's Archabbey Salzburg (en) bisbat de Passau
Població humana
Població	3.789.351 (2019) (313,64 hab./km²)
Llengua utilitzada	alemany
Religió	romà
Geografia
Part de	província eclesiàstica de Múnic
Superfície	12.082 km²
Limita amb	bisbat d'Augsburg, nord-oest bisbat de Linz, est arquebisbat de Salzburg, sud-est bisbat de Passau, nord-est bisbat de Ratisbona, nord bisbat d'Innsbruck, sud
Dades històriques
Anterior	bisbat de Freising
Creació	739
Esdeveniment clau abús sexual infantil encobriment juny 2022 judici
Patrocini	Sant Corbinià
Catedral	Catedral de Nostra Senyora de Múnic , Weihenstephan (cocatedral)
Organització política
• arquebisbe metropolità	cardenal Reinhard Marx
Membre de	Katholischer Siedlungsdienst (en)
Lloc web	www.erzbistum-muenchen-und-freising.de

El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya. Està dirigida per l'Arquebisbe de Múnic i Freising, que administra la seu des de la cocatedral a Múnic, la Frauenkirche, que mai no s'anomena en alemany com catedral de Múnic. L'altra cocatedral, molt més vella, és la catedral de Freising.

La seu fou establerta aproximadament el 739 per Bonifaci de Fulda com a Diòcesi de Freising i al segle xi els territoris de domini temporal del bisbes es convertiren en un principat-bisbat que fou reconegut i ratificat el 1294. El 1803 amb la secularització dels estats eclesiàstics alemanys i l'esfondrament del Sacre Imperi, el principat-bisbat va desaparèixer annexionat a l'electorat i regne de Baviera, encara que un bisbe titular va governar fins a l'1 d'abril de 1818, quan la diòcesi fou elevava pel papa Pius VII a arxidiòcesi. Fou dividida en 40 deganats i 758 parròquies. Té com a sufraganis al bisbat d'Augsburg, el bisbat de Passau i el bisbat de Regensburg (Ratisbona). L'arquebisbe més famós en fou Joseph Ratzinger, que més tard fou elegit papa com Benet XVI.