No s'ha de confondre amb el també mineral bismutita.. |
Bismutinita | |
---|---|
Bismutinita - Schlaggenwald (Horni Slavkov) - Bohemia - República Txeca | |
Fórmula química | Bi₂S₃ |
Epònim | bismut |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.DB.05a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DB.05a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.02 |
Dana | 2.11.2.3 |
Heys | 3.7.17 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | prismàtica a acicular, laminar, massiva |
Estructura cristal·lina | a = 11,12Å; b = 11,25Å; c = 3,97Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | gris plom, amb tonalitats groguenques o blavoses |
Exfoliació | perfecta [010] |
Fractura | concoidal, desigual |
Tenacitat | flexible |
Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris brillant |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 6,8 a 7,2 |
Densitat | 6,78 g/cm³ (mesurada); 6,81 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | opaca |
Impureses comunes | Pb, Cu, Fe, As, Sb, Se, Te |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Bin |
Referències | [1] |
La bismutinita o bismutina[2] és un mineral, sulfur de bismut (Bi₂S₃), considerat com la principal mena de bismut a nivell mundial, ja que conté un 81,29% d'aquest element.[3] Va ser reportada per primera vegada en 1832 de les mines de Potosí, Bolívia.