El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià,[1] i més concretament al discurs fusterià d'este.[2] Originàriament anomenats despectivament com a búnquer-barraqueta,[3] el blaverisme deu el seu nom al color blau de la franja vertical de la Senyera coronada valenciana, fermament defensada durant la Transició pel blaverisme com a símbol del Poble Valencià.
Esta denominació tenia originalment una connotació negativa[3] —que encara es manté entre els grups socials i polítics que consideren el blaverisme una classe d'ultradreta[4][5][6]—, encara que modernament esta denominació és assumida per alguns dels seus integrants per a diferenciar-se d'altres moviments que, igualment, es denominen valencianistes tot i tindre característiques de fons ben diferents. Actualment, el terme blaverisme i derivats es troba recollit a diferents diccionaris del valencià, entre ells el normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En canvi, el diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, la principal entitat secessionista, no conté el concepte blaverisme i inclou l'adjectiu blaver com a sinònim despectiu de valencianiste.[7]