![]() | |
Malaltia objecte | limfosarcoma, carcinoma escatós, sarcoma de cèl·lules fusiformes, limfoma de Hodgkin amb cel·lularitat mixta, càncer de testicle i melanoma ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs als EUA ![]() |
Codi ATC | L01DC01 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C55H84N17O21S3⁺ ![]() |
Número CAS | 11056-06-7 ![]() |
DrugBank | DB00290 ![]() |
UNII | 40S1VHN69B ![]() |
KEGG | D07535 ![]() |
ChEBI | 22907 ![]() |
La bleomicina és un medicament emprat per a tractar el càncer, en particular el limfoma de Hodgkin, limfoma no hodgkinià, el càncer de testicle, càncer d'ovari, i el càncer cervical, entre d'altres. Normalment s'utilitza amb altres quimioterapèutics, es pot donar per via intravenosa, intramuscular o subcutània. També es pot administrar dins del tòrax per a intentar impedir la recurrència d'un embassament pleural causat per un càncer; tanmateix el talc es considera una opció terapèutica millor.[1]
Els efectes secundaris més comuns inclouen febre, pèrdua de pes, vòmit, i erupcions cutànies. Són possibles les reaccions severes d'anafilaxi. També pot causar inflamació pulmonar que pot resultar en fibrosi pulmonar. Es recomanen fer radiografies de tòrax cada parell de setmanes per a vigilar aquesta complicació. La bleomicina pot causar mal al fetus si s'utilitza durant l'embaràs. Es pensa que funciona principalment impedint la creació d'ADN.
La bleomicina va ser descoberta en 1962.[2][3] És en la Llista model de Medicaments Essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[4] És disponible com a medicament genèric. És produïda pel bacteri Streptomyces verticillus.[5]