Blitum bonus-henricus ![]() | |
---|---|
![]() | |
Planta | |
Color de les flors | verd ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Amaranthaceae |
Tribu | Anserineae |
Gènere | Blitum |
Espècie | Blitum bonus-henricus ![]() Rchb., 1832 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Chenopodium bonus-henricus ![]() |
Sinònims |
El blet de bosc, espinac de muntanya[1] o sarrons, entre altres noms comuns (Chenopodium bonus-henricus, del grec khén -oca- i pús, podós - peu, per la semblança de la forma de les fulles amb un peu d'oca; i del llatí bonus -bo- i Henricus -Enric-) és una herba que s'ha emprat en l'alimentació i com a planta medicinal des de l'antiguitat i, fins i tot, se n'han trobat restes en campaments neolítics. També reben el nom de blet de bosc, peu d'ànec i peu d'oca.
No en queda clara la seva etimologia. Es postula que el nom de bonus-henricus és una traducció de l'alemany Guter Heinrich (bon Enric) i té relació amb la insistència d'aquesta planta a créixer a prop de les cases de pagès, acompanyant sempre l'ésser humà. Altres autors asseguren, però, que és una planta dedicada al rei Enric IV de França i III de Navarra que es coneixia entre el poble com el "Bon Rei" i, de fet, el nom popular en anglés (Good King Henry) en dona fe.
En català també es coneix com a armolla, blet bord, blet moll de bosc, blet moll silvestre, espinac de muntanya, espinac silvestre o surrons. Mallorquí: espinacs de muntanya, espinacs silvestres. En valencià també rep el nom de bledons blancs.